Basada en la novel.la d'Alejandro Dumas, aquesta pel.licula dirigida per Matthieu Dellaporte i Alexandre de la Patelliere que també signen el guió amb música de Jérôme Rebotier i la fotografia és de Nicolas Bolduc. és una producció francesa que dura uns 178 minuts, estrenanda aquest agost.
El Conde de Montecristo és l'actor Pierre Niney. Consultar la fitxa tècnica al següent enllaç filmaffiniti
Però, que té aquesta versió que no hagim vist? Aporta una visió nova? Personalment tenia molta curiositat per veure què i com seria la producció.
En aquesta opció s'enten perfectament la venjança que, minuciosament, va descapdellant un home ple de recança. Les causes que originen llur decissió no són justificables i motiven un odi molt gran a Edmund Dantés, és per això que quan té un meravellós regal en forma de tresor, orquestra tot un seguit de situacions que fan caure, un a un, els intigadors d'un càstig vers l'Edmundo que mai s'hauria d'haver produït. Això és l'argument prou conegut de la novel.la i de totes les versions que se n'han fet. Unes més ensucrades que les altres però totes elles s'han centrat en la vengança d'un home humil.liat per gent poderosa que actuà per enveja.
Ara bé, en la llarga producció que hem vist, ressalten unes interpretacions molt naturals, sense gens ni mica d'istrionisme, interpretacions gens exagerades. El mateix Montecristo es mou en una fina línia de contenció. I arriba a reflexar el maquiavel.lisme que dirigeix llur vengança. El bó que té la pel.licula és que tots els personetges estan en el mateix nivell. El plantejament és bó, els decorats, els espais, el vestuari, els maquillatges i totes les figuracions tenen un gran nivell.
La sórdida conclusió és que la vengança és molt cara i sovint té un resultat poc menys que questionable. La soledat. Així conclou aquesta producció.
Maria SaGa


Comentaris
Publica un comentari a l'entrada