COMENTANT CINEMA

  Basada en la novel.la d'Alejandro Dumas, aquesta pel.licula dirigida per Matthieu Dellaporte i Alexandre de la Patelliere que també signen el guió amb música de Jérôme Rebotier i la fotografia és de Nicolas Bolduc. és  una producció francesa que dura uns 178 minuts, estrenanda aquest agost.  El Conde de Montecristo és l'actor Pierre Niney. Consultar la fitxa tècnica al següent enllaç filmaffiniti   Però, que té aquesta versió que no hagim vist? Aporta una visió nova? Personalment tenia molta curiositat per veure què i com seria la producció. En aquesta opció s'enten perfectament la venjança que, minuciosament, va descapdellant un home ple de recança. Les causes que originen llur decissió no són justificables i motiven un odi molt gran a Edmund Dantés, és per això que quan té un meravellós regal en forma de tresor, orquestra tot un seguit de situacions que fan caure, un a un, els intigadors d'un càstig vers l'Edmundo que mai s'hauria d'haver produït. Això é...

  És una pel.lícula  de l'any 2023, mexicana sota la direcció Christopher Zalla. Es basa en fets reals, explica la història d'un mestre en una ciutat fronterera mexicana completament abandonada, plena de corrupció i violència. Aquest nou mestre del darrer curs de la primària proba un mètode d'ensenyament per desbloquejar la curiositat i el potencial dels seus alumnes i descobrir llur lluïdesa. El drama de cada alumne queda ben explicat i en tot moment, l'espectador es pot endinsar en aquell món inmers en una violència molt ben explicada sense fer-ne espectacle. No hi ha escenes violentes. Però hi ha escenes amb molt de dolor.  Es d'agraïr que no s'hagi doblat la cinta. S'escolta en castella de mèxic amb totes les paraules més típiques de la zona. Paraules que, a voltes, no se sap que volen dir però no cal, s'entenen perfectament.  La interpretació dels nens i les nenes és magistral. Són pura tendresa i duresa alhora, com deuen ser els nens i nenes que vi...

   Els Oscars que  s'han entregat  no crec que hagin sorprés ningú. El guió era més que previsible i els aficionats hem jugat a les travesses de cada any esperant rebre el premi que ens havien assegurat.  Els Oscars responen a les intencions i directrius de l'Acadèmia. Sense estridències, sense sorpreses i en unes gales en les que es cuiden tots els detalls i es construeixen damunt d'un guió previ per evitar ensurts (tret de la bofetada de Will Smith). Llistes i llistes, valoracions sobre les pel.licules, els actors, les actrius, els directors i un llarg etcètera per servir un únic objectiu: L'espectacle que agrada i que tots veiem em més o menys mesura. Ens agrada veure com van vestits, quina és la pel.licula millor valorada, quina és la que no se'n duu res, els premis als actors i actrius protagonistes i els seus discursos. Perquè dels premis tècnics, els dels guió... díficilment ens arriben els discursos, l'endemà. També perseguim les anècdotes més o menys im...

Feia molts anys que no anava al cinema. Totes les novetats que veia era perquè cada setmana anavem al Videoclub (lloc on es llogàven videos i DVDs) i podiem veure novetats i seguir una mica les estrenes. Llavors no hi havia Streaming , cap canal. Només recordo que va arribar Canal Plus (a uns preus!). A través de llegir articles m'agrada estar al dia de les pelis que s'estrenen, les que van als premis, les que les guanyen i les que no. I recordo al Professor Ricard Salvat que, sense immutar-se gens, ens deia:  "Si alguna vegada, en el futur, algú fa una història del cinema, tenint en compte, sols, els titols que han guanya algun Oscar, bé serà una cronologia però no una història del cinema massa creible"   Això ens ho deia per fer-nos entendre que, possiblements, les tragèdies i comèdies gregues que coneixem, les que ens han arribat, són, amb tota seguretat, les premiades.  La meva primera pel.licula després de més de vint anys, en un cinema ha estat:  EL MESTRE...